Benvinguts!

Un dels moments del retrobament va tenir lloc al Saló d’Actes, on es va dur a terme una salutació per part de la Teté Terricabras (directora del centre), la Tere Iribarren (antiga directora) i el Francesc Navarro (president dels Antics Alumnes). Van participar també la Pili Lobo (cap d’estudis de Batxillerat) i l’Ana González (presidenta de l’associació durant 20 anys). El nostre mestre de cerimònies no podia ser un altre que el professor i músic Noè Rivas.

Us desem les paraules de benvinguda del president de l’Associació Antics Alumnes.

Bona tarda a tothom. Benvinguts de nou al Col·legi Sagrat Cor Diputació, benvinguts a la vostra escola, benvinguts a casa vostra. Moltes gràcies per venir i per participar en els diferents actes que des de l’Associació Antics Alumnes hem preparat amb tota il·lusió.

Un dels llegendaris periodistes de la televisió nord-americana, Walter Cronkite, deixà escrit a les seves memòries: “les històries canvien cada vegada que s’expliquen. Fins i tot una persona que persegueixi la màxima fidelitat en el seu relat dels fets és gairebé invariablement susceptible d'introduir lleus modificacions, certs petits adorns, cada vegada que ho repeteixi. La precisió d'una història està en relació directa amb la celeritat amb la qual es registra l'esdeveniment i la freqüència amb què s'ha repetit la seva narració”.

Així doncs, la història d’aquests primers 125 anys és una suma extraordinària d’històries personals, pròpies, de cada un de nosaltres, dels que avui som aquí, dels que no han pogut venir, i dels que malauradament ja no hi són. I de tots aquells que ens han precedit al llarg de tots aquests anys: milers d’alumnes, centenars de professors, de religioses i de personal no docent. Però no només les històries amb moments bons i menys bons que hem viscut entre aquestes parets, sinó les que vivim i viurem fora, més enllà del carrer Diputació 326, acompanyats amb la nostra motxilla.

Permeteu-me que aprofiti l’avinentesa per parlar de l’Associació Antics Alumnes. Heretant una feina que es va iniciar el 1949, l’associació és, com diuen els seus nous estatuts, un medi per intentar construir un àmbit de convivència més humà i més just. És a dir, per a ser solidaris. Però per a ser solidaris de manera activa, que és la forma més eficaç de ser-ho, com aquí hem sentit moltes vegades al llarg dels anys. Els membres de l’associació, en la mesura de les nostres possibilitats, i amb el recolzament constant del centre, realitzem una tasca d’ajuda mútua i d’assistència moral, intel·lectual i econòmica a quantes persones puguin necessitar-la. Som una xarxa de treball solidari. Tots hi podeu formar part, tant si heu estat alumnes un any com dotze. Per que tots som Sagrat Cor Diputació.

I vull acabar amb una frase del poeta Miquel Martí i Pol: “L´educació ens ensenya a conviure i parlar amb la gent i a respectar les idees i la manera de fer dels altres”.

Mestres, professors, religioses, en definitiva, educadors: per fer-ho realitat dia rere dia, moltes gràcies!